Benet Ferrer Bolunya (Sabadell, 25 d'abril de 1945)[1] és un artista català.[2] Es va formar a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell (1962-1966) i a l'Escola Massana i (1966) ben aviat es va interessar per la ceràmica com a mitjà de treball escultòric. Vinculat de molt jove a l'avantguarda, la part més important de la seva obra, consistent en la representació exacta d'objectes quotidians, és d'orientació hiperrealista. Ha dut a terme també happenings i diverses accions col·lectives amb participació del públic. El 1969 començà a fer de professor a l'Escola Massana.

El 1976 va presentar a la Galeria G una exposició amb escultures de terracota. A l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró el 1980 va introduir una estructura de fang sense coure que sortia de la sala, com si en travessés la paret de vidre, per estendre's cap a l'exterior pel pati de l'olivera. Segons Daniel Giralt-Miracle, aquesta exposició va suposar un moment clau en la trajectòria de l'artista:

​

El 1977 feu el mur de ceràmica a l'autopista de l'Ebre, a Fraga.Té una llarga experiència en el camp de la ceràmica; va experimentar des dels anys setanta amb uns metaobjectes, que amb ficció visual i tàctil jugaven amb la realitat, per passar després a treballs vinculats a l'art conceptual i a objectes de marqueteria.[5] El 1985 rep una beca del Departament d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya per a la realització de peces de mobiliari. El 1987 és membre de l'Académia Internationale de la Céramique de Ginebra. El 1988 realitza l'escultura Campoamor a Sabadell.

Es conserva obra de Benet Ferrer al Museu d'Història de l'Hospitalet de Llobregat[6] i al Museu d'Art de Sabadell.[7]